Vilanova del Camí

Vilanova del Camí va néixer a redós de l’antic camí ral que unia Catalunya amb Aragó. No és fins l’any 1727 quan Vilanova del Camí va rebre del duc de Medinaceli la independència civil, segregant-se de la Pobla de Claramunt, parlant a partir d’aquest moment d’un municipi independent. Pocs anys després, el 1779, l’església de Sant Hilari també passa a ser parroquial, deixant de ser sufragània de Santa Maria de la Pobla.

Vilanova del Camí va mantenir durant segles la seva forma de viure basada essencialment en l’agricultura, fins que amb l’arribada de l’emigració dels anys seixanta va patir un creixement urbanístic molt ràpid i desmesurat. En les darreres dècades ha experimentat, com molt bé s’afirma a la mateixa pàgina web del municipi, “d'ença de la recuperació de la democràcia, l'any 1979, una profunda transformació que avui l'ha convertit en un municipi amb una excel·lent qualitat de vida. Bona mostra n'és l'increment dels serveis que, en tots els àmbits, s'ofereixen als ciutadans, però també el fet que siguin cada vegada més els veïns d'altres localitats que escullen Vilanova per viure-hi. Aquest progrés, que avui és ja una evidencia, ha estat possible no només gràcies a l'acció decidida de l'Ajuntament sinó també gràcies a la participació activa dels ciutadans en la construcció del futur del poble. El vessant públic i el privat, doncs, s'han donat la mà per fer realitat l'espectacular creixement urbanístic, econòmic, social i cultural de Vilanova del Camí”.

El municipi de Vilanova del Camí està situat a la Conca Òdena, a la comarca de l'Anoia, Catalunya. Té una extensió de 10,54km2 i una població de 12.208 habitants, segons el cens de 2007. La població està pràcticament concentrada a la capital del municipi, estructurada en un nucli urbà, 5 barris ( Santa Llúcia, La Pau, Bonavista, Sant Nicolau i la Lluna) i en 2 polígons industrials (Pla de Rigat i la Riera de Catellolí); separats d'aquest nucli només hi ha els velnats de Can Titó i els Moletons. Per arribar a Vilanova del Camí ho farem des d'lgualada, per la carretera de Vilanova, així accedirem a la població seguint el traçat de l'antic camí ral.

Vilanova del Camí s’ofereix al visitant com un municipi modern i actual, havent superat l’urbanisme incontrolat i el creixement insostenible. Avui és un municipi dotat de bons serveis per la pràctica esportiva, pel gaudi del senderisme, l’excursionisme i el fúting, amb un espai forestal de prop de 400 hectàrees, amb parcs i places dissenyats seguint directrius contemporànies, obert a les noves comunicacions, al ferrocarril i, vivint de cara al riu Anoia, el qual forma part vital de la seva pròpia idiosincràsia.

Vilanova del Camí més que un municipi per ser visitat és un municipi per viure.

La comarca de l’Anoia, forma part de la depressió Catalana en el costat més oriental i està situada al bell mig de Catalunya. La comarca està creuada pel riu Anoia (afluent del Llobregat), que recull les aigües de petits afluents també nascuts a la comarca.

Les temperatures són suaus, a Igualada la mitjana és de 14 ºC, però a l’altiplà de Calaf és de 10 ºC. La vegetació és poc humida, principalment mediterrània septentrional i de matís ibèric continental.

La comarca limita al nord amb el Solsonès i, seguint el sentit de les agulles del rellotge, amb el Bages, el Baix Llobregat, l’Alt Penedès, l’Alt Camp, la Conca de Barberà i la Segarra. Els principals eixos de comunicació per carretera que creuen la comarca són l’A-2, la C-15 eix Garraf-Anoia (Vilanova i la Geltrú-Igualada), la C-25 eix transversal (Cervera-Girona) i la C-37 Valls-Olot. Pel que fa al transport públic, la línia de Ferrocarrils de la Generalitat connecta Igualada amb Barcelona, així com també la línia de RENFE Barcelona-Madrid, que passa per Calaf. Les principals companyies d’autobusos són l’Hispano Igualadina i la Gibert, que tenen línies regulars cap a Barcelona i cap a les comarques de la rodalia. Hi ha un aeròdrom a Òdena.

L’Anoia agrupa trenta-tres municipis, repartits en 866,3 km2, la majoria amb una dimensió mitjana del terme municipal per sota dels 30 km2. La Llacuna, Piera i Òdena són els termes municipals més grans, que passen dels 50 km2.

La densitat de població de la comarca és de 128,9 habitants per km2. Igualada té una densitat de població força superior, de 4.552,2 habitants per km2, corresponents a 36.823 persones que viuen en 8,11 km2 (el 33,1% de la població comarcal).

La població total de la comarca és de 111.655 persones (padró del 2007). La majoria de municipis tenen molt poca població; divuit tenen menys de 1.000 habitants, i catorze en tenen menys de 500. Per darrere d’Igualada, els municipis més poblats són Piera, Vilanova del Camí, i Santa Margarida de Montbui, encara que alguns d’aquests municipis corresponen a agrupacions de diversos nuclis de població.

L'Ajuntament de Vilanova del Camí sempre ha mostrat preocupació per l'efecte de les avingudes del Riu Anoia i de la riera d'Òdena sobre els marges i vores del riu que, malgrat no provocar grans danys personals, sí que han comportat la freqüent inundació de les zones i terrenys més propers. Aquests terrenys han esdevingut, amb el temps, espais amb usos marginals i poc respectuosos amb el medi ambient, potencialment contaminants i poc estètics dins el disseny conjunt de la ciutat.

El projecte de recuperació mediambiental del riu Anoia, iniciat per l'Ajuntament l'any 1998, pretenia acabar amb aquestes avingudes d'aigua però també s'hi va posar molt d'interès en la creació d'un nou espai natural per a usos lúdics i esportius.

El projecte de recuperació del riu Anoia, pioner a Catalunya, ha suposat la rehabilitació de prop d'un quilòmetre i mig, que va des del lloc on coincideixen les aigües del riu Anoia amb les que baixen del torrent d' Òdena fins on s'acaba el nucli urbà de Vilanova del Camí.

El riu és sinònim de vida. S'ha recuperat una part de la flora i de la fauna autòctones de ribera. Algunes espècies d'aus han triat aquest espai per niar-se. La resclosa fa possible que l'aigua quedi embassada en forma d'estany i que el riu s'eixampli. El riu Anoia que tenia una amplada de set a vuit metres, ha passat a tenir-ne entre 40 i 80 metres en alguns dels seus trams.

Grans i petits, vilanovins i forans, gaudeixen d'un nou entorn per passejar, anar en bicicleta, practicar atletisme o qualsevol altre esport.S'hi han instal·lat més de dos quilòmetres de tanca de fusta tractada i s'ha arranjat el camí amb sauló. També s'hi han plantat arbres de ribera en un passeig de més cinc metres d'amplada i s'hi ha instal·lat el rec automàtic. S'hi han col·locat bancs i papereres i també la senyalització informativa d'aquest parc fluvial. A la banda esquerra del riu hi ha una zona d'horta, que es suma a la que ara ja existeix al complex d'Ecovilanova.

Curiositats

Per comunicar les dues bandes del riu s'hi ha construït una passarel·la exclusiva per al pas de vianants. Els màstils que surten de l'illa que hi ha al centre del riu simbolitzen les veles d'un vaixell.

Propostes Esportives

- Gimnàs – circuit a l’aire lliure

Molt a prop de la zona esportiva Can Titó, a la vora del parc fluvial hi ha un espai de gimnàs a l’aire lliure instal·lat l’any 2007, amb ajut de Diputació de Barcelona.

Consta de mòduls d’espatlleres, bancs d’abdominals, tanques de salt, barres paral·leles. És un bon espai d’estiraments i d’activitat a l’aire lliure que l’utilitzem molts corredors com a punt d’inici – final dels seus circuits d’entrenament.

- Espai Lúdic per a la gent Gran

Dins la zona esportiva Can Titó hi ha instal·lat des del 2007 un circuit esportiu-lúdic, adreçat a la gent gran, per a la millora de les habilitats coordinatives i per al foment de la mobilitat articular. És d’accés lliure per part de l’usuari.

- Footing, bicicleta i passeig

Molts vilanovins i vilanovines, i també ciutadans d’altres municipis de la comarca, utilitzen el Parc Fluvial per fer exercici i en concret per córrer, anar amb bicicleta i passejar a la vora del riu.

Ecovilanova

Ecovilanova és un equipament on es desenvolupen activitats formatives, productives i de lleure, relacionades amb l'horticultura, la producció de planta, el coneixement i l'estudi de la flora autòctona.

Ecovilanova consta de diversos espais.

El circuit natural botànic, amb diferents exemplars de planta del país, degudament senyalitzades, és especialment indicat per a visites d'escolars i de lleure. El viver municipal, un equipament amb túnels i ombracles, es destina a la producció i el creixement de planta autòctona i de jardineria. Ecovilanova inclou també un espai de 40 parcel·les d'hort per a particulars, que s'adjudiquen anualment des del 1996.

Ecovilanova disposa d'un innovador sistema de rec gota a gota, que es tradueix en un important estalvi d'aigua. Aquest sistema ha permès retallar a la meitat el consum d'aigua en aquest complex natural.

Si esteu interessats a visitar l’espai de l’Ecovilanova, podeu omplir el formulari següent i ens posarem en contacte amb vosaltres.

Flora i Fauna

Flora

La massa boscosa de les carenes de la serra de Collbàs està composta principalment per pi blanc i brolles seques. També trobem altres grups boscosos com ara alzinars i rouredes.

Vegetació: Alzinar, roureda, pineda, brolles, fenassars i joncedes.

Espècies noves: Segell de Salomó, xuclament xilosti i ambròsia.

Aus

Hàbitats on podem trobar aus en el nostre municipi i quin tipus d’au trobem a cada un d’aquests:

• Bosc: Les espècies d’aus més representatives en aquesta zona són: mallarengues, gaig, cargolet...
• Riu i rieres: Les aus presents en el riu són: polles d’aigua, ànecs collverd, curetes...

Riera de Castellolí: Coloms, picots, papamosques,...

Torrent de Can Bernades: teixidor, rossinyol, oriol,...

Torrent Garrigosa: Tallarol, bitxac, tords,...

Riera d’Òdena: tórtores, estornells, verdums,...

• Camps: Perdius, cogullades, sits,...
• Ciutat: colom roquer, tórtora turca, falciot negre,...

Els Esgavellats

Les serres de Vilanova del Camí es van formar a l’era terciària. En aquella època Catalunya era un mar interior al qual anaven a parar tots els materials que arrossegaven els rius, aquests materials van anar formant les masses de conglomerats que envolten la Depressió Central. En tota la Conca d’Ódena s’han anat trobant restes de fòssils marins dipositats en ambients litorals. En la zona dels Esgavellats es troben fòssils nummulits, coneguts popularment com a llenties.

Els Esgavellats és la zona que més sobresurt de tota la serra, i es anomenada així perquè en aquesta part la serra està com trencada, com esgavellada. Es troba força amagat, el seu recorregut és angost i els amants d’aquest indret el descriuen com un laberint natural on podem jugar a perdre’ns.